domingo, 12 de mayo de 2013

Manrique i el cacauet



A aquestes alçades imagino que ja haurà quedat clar que aquest és un blog de referents. Cada entrada va dirigida a alguna persona, fragment o obra que resulta inspiracional.

Avui el post va dirigit a la mort. I Jorge Manrique és clarament un dels principals experimentadors en el tema. Les Coplas por la muerte de su padre representen la connexió més estreta, que des del meu punt de vista, s’ha fet mai amb el tema de la mort. Ja no parlem de la bellesa de la seva escriptura, sinó de tot el missatge que hi ha darrera. Cada vers omple de significat l’anterior i dóna un nou significat al següent.

Aquí deixo les primeres tres estrofes (la tercera la més coneguda):


Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte,
contemplando
cómo se passa la vida,
cómo se viene la muerte
tan callando;
cuán presto se va el plazer,
cómo después, de acordado,
da dolor;
cómo, a nuestro parescer,
cualquiera tiempo passado
fue mejor.

Y pues vemos lo presente
cómo en un punto s'es ido
y acabado,
si juzgamos sabiamente,
daremos lo no venido
por passado.
No se engañe nadie, no,
pensando que ha de durar
lo que espera,
más que duró lo que vio,
porque todo ha de passar
por tal manera.


Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros, medianos
y más chicos,
allegados son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.




I a continuació una lleu il·lustració que representa la mort. Prefereixo no explicar-la gaire per a que cadascú pugui extreure’n els significats que vulgui (dic ja que hi ha ínfims detalls que suporten el pes d’una gran simbologia).

Minimalisme i símbols!





2 comentarios:

  1. Un cacauet i la mort... Espero saber quines són cadascuna de les metàfores que la imatge amaga algun dia!

    ResponderEliminar