“Fa molt de temps hi havia una noia molt
bonica. La seva mare li havia fet una capa verda i la noia la portava tant
sovint que tothom li deia la Caputxeta verda.”
En un món on tot sembla
contradictori la caputxeta mai podria ser vermella. La caputxeta ha deixat der
ser el símbol de la passió, de l’aventura i de l’atreviment. Ara és neutre,
bella i natural.
Ara és quan els papers del conte
infantil per fi encaixen. El bosc sagnant, màgic, violent; i la caputxeta
esperançadora i pura.
Textures suaus i monocromia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario