lunes, 13 de mayo de 2013

Laura



passa un any més i et mantens al meu costat amb el teu intel·ligible somriure. Lluitant per apropar-me a tu contra ogres i dracs. Només per sentir la teva veu i poder estar calmat sabent que estàs bé. Esperant que un cop més hagis tingut una aventura gegant.


I és que guardo cada dia apreciat en un calaix, i t’asseguro que el calaix està ple. Està ple d’esquiades, ple de cançons, ple de caigudes, ple d’abraçades, ple de musicals, ple de teatres, ple de Lloret, ple de tu...

I seré breu, perquè la brevetat s’aprecia i si s’aprecia també anirà al meu calaix, però vull dir que encara que no hem vegis assegut al teu costat, sempre estaré allà. 

Moltes felicitats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario