COMBUSTIÓN ESPONTÁNEA - Alexander Vórtice (pseudónim)
Habla el diablo y todos escuchamos.
La cuchilla sombreada de la Muerte
se pasea dócilmente
seccionando cuellos de inocentes;
mas, cuando creemos que lo relativo
es la mayor de las verdades,
la combustión aflora y devasta
todos los yerros del ser humano.
Regeneración de siglos en un microsegundo
gracias al fuego recóndito e insondable.
Esperanzas que se vuelven cenizas,
ramalazo inmediato que deja huellas de terror,
cenizas que son trasladadas hacia el más allá
por las garridas manos de la firmeza.
“Nacer para morir”
no debería ser olvidado…
___________________________________________________________
Un poema dramàtic
potent d’un autor amateur. Una il·lustració (pràcticament una vinyeta) còmica
de la meva experiència encara més amateur. És la confrontació de dues formes
d’afrontar un concepte i d’interpretar les seves característiques.
Passen els dies i
cada cop soc més conscient de com hem resultat de complicat prendre’m la
creativitat de forma seriosa.
Atacar una idea
des de la frivolitat distant de la ironia resulta sempre més senzill que
explorar intrínsecament la noció en sí, deixant-la despullada. En el món de la
publicitat, prima la superficialitat; però certs cops aquesta es pot convertir
en art, i aquí es on s’ha d’exposar l’essència del concepte.
___________________________________________________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario