viernes, 28 de junio de 2013

Esperit feréstec de William Blake

Avui per casualitat m’he topat amb William Blake, gran poeta i escriptor del finals del segle XVIII i inicis del XIX.

La peça que m’ha enamorat es diu Songs of Innocence and Experience. És un conjunt de poemes que per la seva llargada semblen eterns, però quan els comences a llegir t’endinses en un nou univers que et transforma.

Hi ha dos apartats molt diferenciats. Les cançons d’Innocencia són pures, eleven la bondat humana a un nivell diví. Però quan arriba l’Experiència és quan Blake centra els seus esforços a criticar la voluntat humana.

Aquest fragment és sobre la Innocència.

For Mercy has a human heart,
Pity a human face:
And Love, the human form divine, 
And Peace, the human dress. 


Però a l’Experiència trobem una estructura igual que ens desmenteix aquests versos. 


Cruelty has a Human Heart, 
And Jealousy a Human Face; 
Terror, the Human Form Divine, 
And Secrecy, the Human Dress.

The Human Dress is forged Iron, 
The Human Form, a fiery Forge;
The Human Face, a Furnace seal’d, 
The Human Heart, its hungry Gorge. 

 Viu la realitat sota una capa d’Innocència divina? 


miércoles, 22 de mayo de 2013

El Gnom - Part 1



L’altre dia una amiga hem va recomanar que escrigués un fragment d’una historia aprofitant el meu estat embriagat.

Aquest en va ser el resultat:



"Avui he vist un petit gnom que m’ha demanat un somriure a canvi d'un bon regal. M’hi he negat. Una (p)olla d’or no és capaç de treure’m un somriure. 

Ell brancava amunt i avall, com si res li preocupés, com si sabés que jo tard o d’hora cediria. Però el somriure és la meva més apreciada possessió. És cert que la regalo a tord i a dret, però no a un ésser d’un pam inexistent que segurament és font d’haver pres masses estupefaents.

Va dir-me que venia de fabricar-li sabates a un home que dormia... Quina barbaritat! El vaig enviar a pastar fang... Va tornar una hora més tard amb els peus i mans bruts de terra humida i em va demanar si tenia algun altre desig per aconseguir un bon somriure."



He decidit que continuaré l’exercici aprofitant aquests moments on la ment està més dispersa.
No prometo res... serà una simple historia de petites bajanades. 

Continuarà...

jueves, 16 de mayo de 2013

Espermicida


I després de dos anys de carrera (Publicitat i RRPP), va arribar el moment d’escriure el guió d’un petit curtmetratge.
La base sobre la que ens havíem de basar era: “Fill vol parlar amb pare. Fills es troba impediments. Fill hi parla. Pare reacciona en conseqüència”. I com no? Com aquell qui no vol la cosa, vam acabar escrivint un text surrealista en clau d’humor.

L’equip Pipermind, el nostre equip creatiu, format per Dàlia Canals, Mònica Casamor, Laura Castells i un servidor; és un equip especial que s’enerva del sucre per patir idees esquizofrèniques.

Més endavant penjaré altres projectes d’aquest grup. Realment, fem molt bon equip.

__________________________________________________

ESPERMICIDA

GUIÓ

ESCENA 1:

L’Arnau va caminant pel carrer amb cara de preocupat. Entra a un edifici. A la porta hi posa: “Clínica de donació d’esperma”.

ESCENA 2:

Es dirigeix al taulell.

ARNAU (32):
Bon dia, em dic Arnau, he trucat aquest matí, vinc per allò de...

RECEPCIONISTA (49):
Ah si! Aquí ho tens Arnau, ja pots passar, la porta número 269.

ARNAU:
Gràcies.

La recepcionista li dóna un potet de plàstic transparent amb la tapa vermella. L’Arnau es mira el potet amb cara de més preocupació i abstret, es dirigeix a la porta, entra i se sent com es tanca amb clau.

ESCENA 3:

Al entrar es troba un lavabo, amb una tauleta plena de revistes pornogràfiques. N’agafa una i la comença a follejar. Va posant cares d’esforç i plaer, mentre tremola a ritme constant. Al cap d’una estona les seves faccions es relaxen i deixa anar un llarg esbufec. Tanca el pot i el deixa sobre la taula. Es puja els pantalons i es mira al mirall, eixugant-se la suor i pentinant-se.

ESPERMES:
Papa, Papa!

Ell es gira de cop i les veus callen. Mira al voltant de l’habitació i no és capaç de veure-hi res fora de lloc. Es torna a mirar al mirall per seguir arreglant-se i les veus tornen a aparèixer.

ESPERMES:
Papa, Papa!

ARNAU:
Joder m’estic tornant boig, ara sento veus…per això mai entro a les clíniques!

L’Arnau es gira molt lentament amb cara d’esglai i descobreix que les veus provenen del potet de tapa roja. S’hi apropa molt a poc a poc i mira el pot amb dos ulls com plats. S’asseu a una cadira i es doblega per tenir els ulls a l’alçada del pot. Els espermes de dins del pot es mouen esverats.

ESPERMA 1:
Shht silenci! Deixeu-me parlar (referint-se als seus companys de pot). Hola Arnau, com estas?

ARNAU:
Qui em parla?

ESPERMA 1:
Soc un dels teus possibles futurs fills! Com va el dia?

ARNAU:
Mira, anar fent... Avui tocava verdura...I tu?


ESPERMA 1:
Mira, aquí...una mica atabalat, som molts aquí dins! Canviant de tema, quin nom em penses posar? Prefereixes nen o nena?

ARNAU:
Com? Ah...Bé...jo...d’això...

ESPERMA 2:
He pensat que, si soc nen, estaria bé que m’apuntessis a futbol; bé, i si soc nena també! La música crec que no va molt amb mi, però avui dia, ja se sap, un ha de ser molt polifacètic, així que apunta’m també! De color d’habitació em va bé qualsevol, això sí, no hi posis ni un pallasso!

ARNAU:
Ei, ei, no corris tant capgròs...Jo no seré el teu pare. Bé, tècnicament sí, però...a veure si m’entens...m’agraden molt el videojocs i...

ESPERMA 2:
Com? Explica’t!

ARNAU:
La meva dona és la que porta els comptes a casa i estem pelats...però acaba de sortir el Pro 2014 i no me’l puc perdre! Ella no ho entén, em diu que soc un immadur!

ESPERMA 1:
No et preocupis! Quan la mama vegi com em cuides segur que te’l compra!

ARNAU:
Bé...com et dic això ara...de fet ella no serà la teva mare. Us vendré per aconseguir els 40 € que em falten...

El pot d’esperma comença a vibrar i el volum de les veus augmenta considerablement.

ESPERMA 1:
Què? Ens estàs venent per un tros de plàstic? Per un grapat d’uns i zeros? Això és intolerable! Que no et van educar o què? Molts dels meus germans ja han mort asfixiats dins de plàstics o llençats pel vàter, però això...això ja és massa!


ARNAU:
Bé, tècnicament encara no has nascut...

ESPERMA 2:
Oh, quin ultratge! Si no estic viu com estàs parlant amb mi ara mateix eh? Pensa lògicament...

ARNAU:
Touché. Però es que és el nou Pro...el 2014...pots controlar els àrbitres!

ESPERMA 1:
Ah! Haver-ho dit abans home...però tu quin problema tens? Els teus pares són cosins o què? No t’atreveixis a vendre’m! Te’n penediràs!

ARNAU:
Si? Nano, no fas ni un centímetre de llarg...

ESPERMA 1:
Tsé! Ara potser no, però un dia creixeré, i et trobaré, i quan arribi aquell dia creu-me que desitjaràs no haver-me abandonat. Cada cop que vegis algú que et mira malament, cada cop que algú et faci un comentari desagradable, pensa que potser seré jo. Aquell policia que et posa les multes, l’uròleg que et fa les revisions de pròstata...la teva vida es convertirà en un infern!


Es torna a sentir un cúmul de veus, aquest cop cridant exhortadament, com si fossin crits de guerra. L’Arnau es separa poc a poc del pot amb cara d’espant. Es queda una estona pensant, amb els crits de fons i, quan es decideix, agafa el pot amb ràbia.

ARNAU:
Això no pot estar passant...jo només volia un videojoc, volia aquell petit moment de pau, sense la dona cridant de fons, sense el pesat del “jefe” i les seves queixes...


L’Arnau obre el pot. Els crits es senten més forts. L’home obre la tapa del vàter i llença l’esperma dins. Els crits de guerra passen a ser crits de lament. L’home fica el dit sobre el botó de la cadena, amb cara de ràbia.


ARNAU:
Apa, el Pro tirat pel vàter...un ja no es pot permetre ni un capritx...


Prem el botó i les veus desapareixen a poc a poc amb el so de la cisterna. Llença el pot a la paperera i obra tranquil·lament la porta i surt de la habitació. 


__________________________________________________

Espero que no es faci molta bola!