L’altre dia tornava a casa per la matinada. Caminava pels
carrers humits de Barcelona veient com el cel es començava a il·luminar i em
van venir a la ment un poema de Walt Whitman que havia memoritzat la tarda
anterior (A clear midnight):
This is thy hour O Soul, thy free flight into the
wordless,
Away from books, away from art, the day erased, the
lesson done,
Thee fully forth emerging, silent, gazing,
pondering the themes thou lovest best.
Night, sleep, and the stars.
I potser va ser perquè seguia embriagat o potser pel
simple avorriment d’anar amb un mòbil sense bateria, però vaig adonar-me de que
fins hi tot aquestes belles paraules de Whitman guarden un cert rancor envers
la nit.
Vivim amb el temor a la nit. La evitem fins al punt de
crear petits sols artificials que destrossen la seva essència: la foscor i les
estrelles. Les llums postisses ens cobreixen descaracteritzant aquest monstre
amb el que estem forçats a conviure. Li traiem la foscor a la nit esperant que
el seu aspecte sigui menys aterrador, que perdi la seva força. I la perd,
perquè som prou egoistes com per eliminar la seva bellesa, les estrelles, amb
les nostres làmpades que són només un símbol més de l’egocentrisme humà.
Es podria dir que les llums artificials són com els pares
que miren sota del llit del seu fill quan aquest té por de que hi hagi un ésser
tenebrós. Les faroles vetllen per nosaltres. Però igual que en aquesta
metàfora, lluitem contra un monstre inexistent.
Ens falta consciència, consciència de que som fills
bastards de la nit. La nit s’ha convertit amb els anys amb font de pecat, luxúria
i de totes les maleses. Però la majoria de nosaltres vam ser concebuts de nit,
justament per aquest motiu. Som fills bastards de la nit.
I ara obrem contra la nostre mare intentant destruir les
seves abraçades nocturnes, els seus embrassos de foscor
I això és el que vaig pensar tornant a casa a les tantes
de la nit... potser hauria de pensar en deixar l’alcohol una temporada.
juuu, pensava que et referies a divendres nit fins q he llegit "o potser pel simple avorriment d’anar amb un mòbil sense bateria"...
ResponderEliminarm'hagués sentit mol popu, ja sas.
Boombabay!
Divendres nit no vaig tenir gaire temps per meditar, you know...
EliminarBoombabay!