El Gnom - Part 1

L’altre dia una amiga hem va recomanar que escrigués un fragment d’una historia aprofitant el meu estat embriagat.

Aquest en va ser el resultat:

"Avui he vist un petit gnom que m’ha demanat un somriure a canvi d'un bon regal. M’hi he negat. Una (p)olla d’or no és capaç de treure’m un somriure. 

Ell brancava amunt i avall, com si res li preocupés, com si sabés que jo tard o d’hora cediria. Però el somriure és la meva més apreciada possessió. És cert que la regalo a tord i a dret, però no a un ésser d’un pam inexistent que segurament és font d’haver pres masses estupefaents.

Va dir-me que venia de fabricar-li sabates a un home que dormia... Quina barbaritat! El vaig enviar a pastar fang... Va tornar una hora més tard amb els peus i mans bruts de terra humida i em va demanar si tenia algun altre desig per aconseguir un bon somriure."

He decidit que continuaré l’exercici aprofitant aquests moments on la ment està més dispersa.

No prometo res... serà una simple historia de petites bajanades. 

Continuarà...