La peça que m’ha
enamorat es diu Songs of Innocence and Experience. És un conjunt de poemes que
per la seva llargada semblen eterns, però quan els comences a llegir t’endinses
en un nou univers que et transforma.
Hi ha dos
apartats molt diferenciats. Les cançons d’Innocencia són pures, eleven la
bondat humana a un nivell diví. Però quan arriba l’Experiència és quan Blake
centra els seus esforços a criticar la voluntat humana.
Aquest fragment és
sobre la Innocència.
For Mercy has a human heart,
Pity a human face:
Pity a human face:
And Love, the human form divine,
And Peace, the human dress.
And Peace, the human dress.
Però a l’Experiència
trobem una estructura igual que ens desmenteix aquests versos.
Cruelty has a Human Heart,
And Jealousy a Human Face;
Terror, the Human Form Divine,
And Secrecy, the Human Dress.
And Jealousy a Human Face;
Terror, the Human Form Divine,
And Secrecy, the Human Dress.
The Human Dress is forged Iron,
The Human Form, a fiery Forge;
The Human Face, a Furnace seal’d,
The Human Heart, its hungry Gorge.
The Human Form, a fiery Forge;
The Human Face, a Furnace seal’d,
The Human Heart, its hungry Gorge.
Viu la realitat sota una capa d’Innocència
divina?
